La mosca de l'olivera i els ecosistemes naturals.

Aquest estiu, passejant per un poble turístic de la Provença (Saint Rémy de Provence), vaig entrar en una llibreria per tafanejar. Al mig de llibres a on dominava l'estètica fotogràfica dels tòpics provençals, amb cavalls camarguesos i camps d'espígol (lavanda) hi vaig trobar un llibre:

"Lutter naturellement contre la mouche de l'Olive" de l'autor Jean Lecomte.
Després de fullejar-lo una mica i llegir les referències de l'autor, m'adono de la importància agroecològica i agronòmica d'aquest treball i decideixo comprar-lo.
L'autor d'aquesta remarcable feina, Jean Lecomte (enginyer jubilat del CNRS) ha observat i fotografiat durant cinc anys l'ecosistema de l'olivera en llocs no pertorbats, és a dir, en parcel·les d'oliveres abandonades.
El resultat és un magnífic treball molt ben documentat fotogràficament i exposat de manera científica. 

L'estudi es basa en la relació existent entre els paràsits i parasitoides de la mosca de l'oliva (Bactrocera oleae) i les plantes amfitriones d'aquests paràsits.

L'autor ha escollit cinc plantes on hi ha una relació estreta entre paràsits i plantes.
N'hi ha més, però ell considera aquestes cinc com molt útils al voltant de les oliveres per fer d'amfitriones als entomòfags de la mosca.

Aquestes cinc plantes són:
1 - LACTUCA VIMINEA (lletuga, lechuga de asno)
2 – ASPHODELUS RAMOSUS (porrassa, albó, caramuixa o gamó, asfodelo)
3 - VERBASCUM SINUATUM (múria, gordo lobo)
4 – DITTRICHIA VISCOSA (olivarda)
5- FOENICULUM VULGARE (fonoll)

Estan per ordre d'importància.
El fonoll seria menys important que la lletuga.
Segons Jean Lecomte, en cinc anys d'estudi en les parcel·les d'oliveres abandonades, mai hi ha hagut més del 5% d'olives amb mosques.
Quant en vergers convencionals tractats en químics, algun any hi ha hagut més d'un 10% (2011).

La meva intenció no és ni de resumir ni traduir el llibre, però si treure'n algunes conclusions que poden ser molt rellevants per a tots aquests que tenim oliveres sigui de petites parcel·les sigui de finques amb moltes hectàrees.

Primera conclusió:
El fet de tenir coberta herbàcia dona molts avantatges amb relació al fet de tenir-ho sempre llaurat o amb herbicides. Així les olives que cauen a terra, quan la mosca surt per passar l'hivern sota terra, es troba amb una multitud de predadors com nematodes, formigues, escarabats, aranyes, ocells, etc.
i disminueix enormement les mosques que sortiran a la primavera.

Segona conclusió:
Si afavorim algunes d'aquestes cinc plantes al voltant de les oliveres, augmentem enormement els entomòfags de la mosca (sobretot en primavera i estiu).
L'autor avisa del risc de competència de les arrels de l'olivarda.
També proposa de plantar o sembrar les altres plantes a prop de l'olivera i de manera que no molestin per la collita.
Cal remarcar que les plantes hostes no son habitatge de la mosca, però si dels paràsits.

Tercera conclusió:
Evidentment aquest sistema agroecològic ha de formar part d'un ecosistema més global on cal afavorir també les varietats menys sensibles a la mosca (arbequina, corbella...) i també en porta empelts adequats, així com trampes col·locades en el bon moment per tal de fer disminuir els tractaments amb objectiu de zero insecticides.
A França algunes experiències sense insecticides i aplicant la panòplia d'aquest ecosistema han arribat a 2% d'olives amb mosca.
És molt difícil d'arribar al 0% de mosca inclòs amb mètodes químics.

Si els enemics de BACTROCERA desapareixen per falta de biodiversitat, no tindrem més remei que escoltar la publicitat dels industrials de la química fitosanitària i entrar en un cercle viciós de dependència.

En canvi, si intentem crear un ecosistema de lluita biològica o cada dia som més nombrosos a treballar-hi i ens comuniquem els èxits i els fracassos, aconseguirem independitzar-nos dels agroquímics.

«THE DUST BOWL» La catàstrofe ecològica produïda per l'agricultura

Les tempestes de pols, originades en les grans planes del Middle West americà i sobretot en els estats d'Oklahoma, Kansas i Texas, són un fet que tots els agrònoms del món haurien d'estudiar per entendre el que realment va passar.

Núvols de pols i sorra d'un gruix increïble produint una foscor apocalíptica que el deu ÈOL escampava arreu;

La tragèdia dels «Dirty thirties» (Els bruts anys trenta) va ser sobretot d'origen agrícola, malgrat que molts parlen només de la caiguda de la borsa (The stock market crash of 1929).

Algunes explicacions del « Dust bowl » són enganyoses quant a l'origen real d'aquest fet; podrien explicar l'agreujament, no l'origen. 

Diuen que la culpa la va tenir la gran sequera dels anys trenta, seguida de l'endeutament dels camperols amb hipoteques i la caiguda del preu dels cereals;

La novel·la de John Steinbeck «El raïm de la ira» narra la història dels camperols durant aquest període anomenat la Gran Depressió.

"Heus aquí un dol que les llàgrimes no arriben a simbolitzar. Heus aquí un fracàs que engega a rodar tot el nostre èxit: La fertilitat de la terra, la dretor de les fileres dels arbres, la fortitud de les soques i la saó del fruit."
(El raïm de la ira – John Steinbeck)

No ús parlaré de culpa sinó de causa. Intentaré no jutjar, però no podem enganyar els fets d'acció-reacció i sobretot l'origen real d'aquesta acció que comporta la reacció de la natura.


1 - La causa principal

Llaurar en profunditat grans extensions que abans havien estat prats de pastura dels bisons i també afegir-hi la sobrepastura.

2 – Gènesis del procés

La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va provocar centenars de milers de morts a Europa amb la consegüent pèrdua de personal a les finques agrícoles. Una demanda molt forta de cereals a Europa i una bona ocasió per produir-ne en grans quantitats als EUA.

També i com en tant d'altres ocasions, els invents de guerra es reciclen en el món agrícola; En aquest cas, l'invent del tanc va donar lloc a l'invent del tractor per reemplaçar la tracció animal. Grans arades i grans màquines segadores. Un gran progrés que mal utilitzat va donar lloc a un gran desastre.

La sequera agreujant se'n va seguir una terrible erosió eòlica que l'any 1934 transporta 12 milions de tones de pols per tot el país i que arribaran inclús a Nova York.

El govern americà fou conscient de l'origen del desastre. I per primera vegada a la història es va crear un servei de conservació de sols – NRCS (Natural Resources conservation service).

En 1937 Franklin D. Roosevelt va escriure:
«Una nació que destrueix el seu sol es destrueix a ella mateixa»

3 – Conclusió

Els quatres causes principals de la degradació dels sols són:
- l'erosió
- la sobrepastura i la mala gestió agrícola
- la urbanització
- la desforestació.


Ara poso sobre la taula la reflexió següent:
A Catalunya i sobretot a Espanya hi ha algun polític, agrònom, filòsof, ecologista, intel·lectual, artista o senzillament un científic que es dóna comte que Espanya serà un desert d'aquí 50 o 100 anys?

No hauríem d'esperar que arribi un desastre. Necessitem un polític amb coratge capaç de crear un ministeri de conservació de sols, si no ens espera un Dust bowl ibèric .

Joan Franch Güell
Agrònom en agroecologia

Presentació de l'associació Terradinàmica

Desprès d'una primavera amb molta feina a l'hort i a la vinya i d'un estiu amb algunes períodes de canícula, hem arribat a la segona quinzena d'agost. Les tempestes ens han portat aigua i desprès la calor.
En aquest període han passat moltes coses, però en vull destacar dues que han passat al mes de juny.

1) he fet una prova de plantació d'espàrrecs verds amb planter de viver.

2) He conegut, gràcies a la seva invitació, l'associació Terradinàmica.

Per això, i per aquells que sempre em pregunten a on es pot practicar i aprendre la biodinàmica, us adjunto el text de presentació de l'associació. Us ho recomano si voleu avançar en el marc pràctic i social de la biodinàmica.


PRESENTACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ TERRADINÀMICA

- Terradinàmica és l'única associació d'agricultura biodinàmica de Catalunya (www.terradinamica.cat).

-  Constituïda des del 2009, aquest any 2019 celebra el seu 10è aniversari.

-  Te com a objectiu "biodinàmitzar l'agricultura".

- Està formada per agricultors conscients que el seu paper amb la natura ha de tenir sentit, vivificant-la i equilibrant-la amb el seu treball.

- Participem conscientment en l'agricultura des de l'antroposofia, aplicant i creixent en el coneixement que ens va donar el Rudolf Steiner en 1924.

- Terradinàmica impulsa la seva activitat a partir de:
1) Trobades (2) de primavera i tardor per elaborar els seus preparats biodinàmics.
2) Trobades (4) a finques dels socis amb lectura en grup de "Guia pràctica biodinàmica".
3) Reunió mensual del "Grup d'estudi de literatura biodinàmica" des d'octubre 2016 per a aprofundir i comprendre la biodinàmica des de l'antroposofia.
4) Activitats formatives i divulgatives.
5) Participació en esdeveniments biodinàmics, congressos, fires, etc.

- Terradinàmica ja té una marca:
1) Des de març 2018 Terradinàmica aprova i registra la seva pròpia marca.
2) L'objectiu de la marca és impulsar el creixement i compromís del soci en l'agricultura
biodinàmica.
3) La marca "Terradinàmica" ens diu que el soci, que la utilitza, és reconegut per
l'associació Terradinàmica com un bon agricultor biodinàmic de Catalunya.
4) El soci aconsegueix l'ús del logotip de la marca per un any i ho pot renovar pel mateix període, sempre complint les condicions establertes en el registre d'ús de marca.

- Significat de la marca Terradinàmica:
1) Reconeixement per l'associació Terradinàmica al membre titular com a bon agricultor biodinàmic, durant un any i renovable.
2) Compliment del membre titular reconegut de les condicions establertes per l'associació al "Registre d'ús de la marca" i aprovades en assemblea.
3) Obligació de membre titular en mantenir el compromís de creixement en el coneixement i participació en l'activitat de l'agricultura biodinàmica.
4) Supervisió i control anual de l'associació en el compliment de les condicions acceptades pel membre titular .
5) Garantia als consumidors de què el producte ha estat sota la responsabilitat d'un bon professional en l'aplicació de l'agricultura biodinàmica.
6) Registre de la marca Terradinàmica pel control administratiu del seu ús.

2) Sòl llimós, ric

Aspecte:

- suau al tacte;
- en pols quan està sec;
- lleuger.

Avantatges:
- És ric i fèrtil.
- És lleuger però compacte fàcilment quan és trepitjat.
- És fàcil de treballar.
- S'escalfa ràpidament des del primer sol de la primavera.
- És permeable a l'aigua i a l'aire.

Inconvenients:

- La seva fragilitat, aquest tipus de sòl conté poca argila i sorra.
- Al cap de tres anys, si no s'aplica cap fertilitzant, es fa més pobre.

- Tendeix a formar escorça per efecte de la pluja i el reg.

Solucions per superar aquests inconvenients:
- Enriquir-lo durant tot l'any amb calci i humus per compensar la falta d'argila i augmentar les seves propietats físiques;

- protegir-lo a l'hivern gràcies a un mulch (sega, herba alta sense llavors, compost, fems, etc.) i afegir fins a principis de primavera una capa de fenc. Es tracta d'alimentar els microorganismes presents al sòl.

- Reg adequat, amb pluja fina, cabal moderat i abundant, menys freqüent que per a altres tipus de sòl.

- No dubteu a passar l'aixada regularment per trencar l'escorça i airejar la terra.

Què plantar en un sòl llimós?
És important identificar la naturalesa del sòl abans d'escollir les plantes per plantar. Per tant, en un terreny despullat, es pot cultivar:

 -Arbres fruiters: pruna, poma, grosella negra, caqui, matoll.
- Arbres ornamentals: mahònia, freixe, lila;
- Verdures i fruites: meló, porro, col, mongeta, albergínia, enciam, remolatxa, tomàquet.
- Plantes florals: peònia, calèndula, rosa.

Si el sòl no és àcid, o poc, eviteu la camèlia, l'hortènsia, la magnòlia i l'azalea.

Ens veiem al proper episodi...

Com millorar un sòl argilòs ?

Per què alleugerir el sòl argilós?

Es recomana alleugerir una terra massa argilosa perquè:
- el sòl millora
- és més fàcil a treballar
- és més drenant
- és més airejat
- la vida microbiana del sòl s'enriqueix
- l'humus augmenta en quantitat.


1) Treballar el sòl argilós
Per tal de millorar progressivament el sòl argilós, treballeu-lo de manera eficient:

- No treballis en períodes humits o secs. És més dur i fa mal bé la terra.
- Cava a la tardor deixant el sòl en grans blocs, les gelades seran les encarregades de dividir-les.
- No trepitges un sòl argilós, sinó que intensifica l'assentament de la terra. Col·loca taulers entre les plantacions i camina sobre elles per a treballar.

2) Protegir el sòl a l'hivern

Si es deixa sense protecció el sòl argilós, s'exposa a una compactació més gran. Per evitar-ho, hi ha dues solucions.

- Cobriu el sòl amb una capa de matèria orgànica, aquí teniu la manera de procedir:
Cada any, abans de l'hivern, cobriu la terra amb una capa gruixa (7 cm) de matèria orgànica, és a dir, compost (fems ben descompostos, preferiblement ovelles, BRF (fusta fragmentada, palla, fulles, etc. .)
A la primavera, cava per enterrar-lo com a esmena orgànica. Promouran la vida microbiana del sòl i ajudaran a augmentar el nivell d'humus.

- Sembrar adobs verds
És una alternativa al mètode anterior. Proporcionen al sòl humus i nitrogen, de la següent manera:
La terra es troba airejada i descomposta per l'acció de les arrels que alimenten els cucs de terra, que els mateixos contribueixen a airejar i enriquir l'humus.
Sembrar (phacelia, arveja, fajol, trèvol, sègol, mostassa blanca) a la tardor i segar a la primavera, immediatament després de la floració i abans de l'augment de llavors.
Deixeu que les plantes s'assequin uns dies.
A continuació, enterreu-les superficialment.

3) Incorporeu elements al sòl argilós
- Sorra o pols de roca
Tradicionalment, era necessari incorporar aproximadament uns 20 kg per 100 m2:
- sorra gruixuda (de construcció), però en cap cas sorra fina per no transformar la terra en formigó;
- pols de basalt o una altra pols de roca, sent aquesta la solució la millor.
Actualment, s'afavoreixen les aportacions d'esmenes orgàniques.

- Torba
Tradicionalment també es recomana la torba. Millora la lleugeresa del sòl i de vegades contribueix a l'acidificació d'un sòl del qual el pH és massa elevat.

Però a diferència del compost, els fems o el BRF, la torba només aporta una petita quantitat de matèria orgànica i fa poc per estimular la vida microbiana del sòl. A més, l'ús de la torba en grans quantitats contribueix a l'esgotament de les zones humides naturals.

Ens veiem al proper episodi...

1) Sòl argilòs, pesat

Avui parlarem de sòl argilós.

Un sòl equilibrat hauria de ser de 60% de sorra, 20% d'argila, 10% de pedra calcària i 10% d'humus. A 30 o 40%, d'argila el sòl és argilós.
Es pot alleugerir un sòl argilós però us trigarà uns tres anys a veure una millora real.

La vostra terra és argilosa si:
- és pesada;
- s'enganxa a les eines i als peus en temps humit;
- està seca i esquerdada en temps secs.

Per confirmar-ho, feu una petita prova: formeu una vareta i tireu-la a terra. Si la vareta es queda compacte i no esclata fàcilment, el resultat és positiu.

Avantatges d'una terra argilosa
- manté bé l'aigua i els fertilitzants.
- millorada i treballada, amb espècies adaptades, és molt fèrtil.

Desavantatges del sòl argilós
- difícil de treballar, pesat, compacte, enganxós en temps humit i dur en sec;
- impermeable, reté l'aigua i podreix les arrels i colls de les plantes;
- lent per escalfar-se a la primavera.

Per millorar l'estructura del sòl argilós:
1) Es pot treballar el sòl argilós
2) Protegir el sòl a l'hivern
3) Sembrar adobs verds
4) Incorpora elements com la sorra o la torba.

Parlarem més sobre solucions per millorar el vostre sòl, el proper episodi ...

Conèixer la naturalesa del seu sòl

El sòl del vostre jardí és el suport físic dels cultius, en què es fixen les arrels, la font de nutrients, l'aigua i l'aire i també un entorn de vida. De les seves característiques dependrà la capacitat de les plantes per alimentar-se i respirar.

Conèixer la naturalesa del seu sòl és, per tant, fonamental per a 3 bons motius:

• per triar les plantes adaptades a aquest tipus de sòl,
• per millorar la consistència del sòl mitjançant el treball i el manteniment,
• per adaptar les aportacions d'adobs per compensar les deficiències del sòl.

Hi ha cinc tipus de sòl

1) Sòl argilós, pesat

2) Sòl llimós, ric

3) Sòl húmic, ric en humus

4) Sòl arenós i lleuger

5) Sòl calcari

Els descobrirem en les properes setmanes

Podem millorar la naturalesa del seu sòl?

Coneixent la naturalesa del teu sòl, els seus avantatges i inconvenients, pots buscar corregir-lo (acidesa), millorar (alleugerir, enriquir ...) amb esmenes i adobs.

Però, no podreu transformar-lo radicalment. No intenteu cultivar plantes que requereixen condicions massa diferents, us decebríeu. Trieu plantes adequades al terreny i al entorn del vostre jardí.

El guaret i el despertar de les llavors

Syrah Les Torres de Selma estiu 2004

Allà per l'any 2003 vaig decidir deixar de llaurar la vinya (la meitat de les passades o files), amb coberta vegetal, sense sembra d'adob verd. La sorpresa fou l'any següent. Tot un camp de raïm de la varietat Syrah, d'una hectàrea, semblava sembrat de pericó (herba de Sant Joan o Hypericum perforatum). De lluny es podia veure les files de flors dorades.

Avui, al molí, un guaret (parcel·la no cultivada i en repòs) s'ha vestit del vermell de les roselles, després de la llaurada de l'any passat. Sempre m'ha sorprès la quantitat de llavors que pot guardar un sòl. És una reserva genètica, un rebost vegetal. Quan es llaura una parcel·la i es deixa un any o més sense llaurar, curiosament, sempre apareix una herba o planta que predomina. A vegades la ravenissa, d'altres la rosella o el pericó...

Guaret al Molí de Bràfim primavera 2019

Que fa que despertin aquestes llavors?
- El tipus de sòl? (argilós, sorrenc, calcari...?)
- El clima de l'any?
- El moment còsmic de la llaurada?
I potser tots aquests paràmetres i molt més a l'hora.

Gérard Ducerf, botànic francès (també professor meu a l'escola de Beaujeu), ha estudiat durant molts anys la relació entre les plantes i el sòl. Ha escrit l'enciclopèdia de les plantes bioindicadores. És molt interessant, ens indica la relació entre la planta i el sòl.

Però jo no deixo de meravellar-me davant la natura i la capacitat de crear vida."Decididament la naturalesa avorreix el buit".

La meva experiència amb els insectes (3)

sírfid

L'any 1980 vaig començar l'ofici d'agricultor, concretament com a fructicultor, a la Provença. Un any més tard i seguint una formació professional amb tècnics agrònoms, em varen deixar la responsabilitat del seguiment fitosanitari de la finca (20 ha de pomeres i pereres). Varem decidir amb l'ajut del tècnic d'aplicar les tècniques de producció integrada. Amb aquest mètode passarem de 8 tractaments fúngics a 3 o 4 (seguiment per avisos telemàtics) i de 6 insecticides a 3, és a dir 50% de reducció de tractaments.

Chrysope

Els insecticides que es feien amb el mètode convencional eren d'1 a 2 acaricides, d'1 a 2 afídids (contra pugó) 1 a 2 contra la psila de la perera i 2 o 3 contra el carpocapsa.

Aquesta experiència fou molt enriquidora. Aquesta reducció d'insecticides era el resultat d'una cosa molt senzilla: reconeixement d'auxiliars (insectes útils entomòfags) i aplicació d'insecticides específics que respectaven la vida d'aquests entomòfags (marieta, sírfids, etc.)

Forficule

Els problemes amb àcars i pugons varen desaparèixer, com si fos màgia. Ja només aplicàvem insecticides contra el carpocapsa (cuc de la fruita) i només 1 tractament seguint una pauta de trampes (paranys) amb feromones per aplicar un larvicida en un moment molt concret del cicle biològic. Perquè una vegada que el cuc està dintre el fruit, ja no es pot fer res.

Des del 1997, any en què m'instal·lo a la finca de les Torres de Selma, ja no he fet mai cap insecticida.

Sí que he fet un tractament homeopàtic (D8) per allunyar la Susukii dels cirerers, i en parlaré més endavant.