El guaret i el despertar de les llavors

Syrah Les Torres de Selma estiu 2004

Allà per l'any 2003 vaig decidir deixar de llaurar la vinya (la meitat de les passades o files), amb coberta vegetal, sense sembra d'adob verd. La sorpresa fou l'any següent. Tot un camp de raïm de la varietat Syrah, d'una hectàrea, semblava sembrat de pericó (herba de Sant Joan o Hypericum perforatum). De lluny es podia veure les files de flors dorades.

Avui, al molí, un guaret (parcel·la no cultivada i en repòs) s'ha vestit del vermell de les roselles, després de la llaurada de l'any passat. Sempre m'ha sorprès la quantitat de llavors que pot guardar un sòl. És una reserva genètica, un rebost vegetal. Quan es llaura una parcel·la i es deixa un any o més sense llaurar, curiosament, sempre apareix una herba o planta que predomina. A vegades la ravenissa, d'altres la rosella o el pericó...

Guaret al Molí de Bràfim primavera 2019

Que fa que despertin aquestes llavors?
- El tipus de sòl? (argilós, sorrenc, calcari...?)
- El clima de l'any?
- El moment còsmic de la llaurada?
I potser tots aquests paràmetres i molt més a l'hora.

Gérard Ducerf, botànic francès (també professor meu a l'escola de Beaujeu), ha estudiat durant molts anys la relació entre les plantes i el sòl. Ha escrit l'enciclopèdia de les plantes bioindicadores. És molt interessant, ens indica la relació entre la planta i el sòl.

Però jo no deixo de meravellar-me davant la natura i la capacitat de crear vida."Decididament la naturalesa avorreix el buit".