Quins són els errors de la "Revolució verda" o Agricultura industrial

1 - Està basada sobretot en el petroli. "El 1940 amb 1 caloria d'energia és produïa 2,3 calories d'aliments. Avui el 2010 es necessiten 7,3 calories d'energia per produir 1 caloria d'aliment". (2ème Congrès interdisciplinaire du développement durable)

2 - Basada també en monocultius repetitius que necessiten adobs químics. (NPK)

3 - Aquests tipus de cultius amb adobs minerals, que no respecten l'humus ni els microorganismes del sòl, són totalment tributaris dels pesticides i herbicides.

4 - Hi ha una nova revolució verda, encara més errònia: la dels OGM (Organismes genèticament modificats). Aquí, l'agricultor, perd el poder que tenia des de fa 10.000 anys, el de la llavor. Ja no pot sembrar la seva llavor. Arriba el paroxisme de l'agricultura industrial, la pèrdua total de la biodiversitat varietal, on cada regió i cada pagès tenia les seves llavors autòctones adaptades al seu territori. Ara tenim: MONOCULTIU - MONOVARIETAL - GLOBALITZACIÓ, és a dir una agricultura INSOSTENIBLE.

Les solucions en el pròxim article...

Nicolas

Del 15 de febrer al 7 de maig de 2007 ens ha visitat Nicolas, un jove wwoofer frances. Ens ha deixat unes notes al final de la seva primera visita : "Trois mois (presque) passés ici, entre la vigne, l'apeupréologie, les débats, les rires, les questions (méta)physiques ??? Comme de bien entendu mon espagnol a fait des progrès fulgurants et je me suis découvert un brin chapuzador. Bref beaucoup de bons moments durant cette (longue) escale... La mochilla sur le dos, je reprends la route direction Barcelone. Bisous à vous deux. Continuez sur cette lancée et merci pour le soutien logistique dans ma recherche de piso. Un abrazo gratis al fin." Nicolas

Tres mesos (gairebé) aquí, entre la vinya, l'apeupréologie, debats, riures i preguntes (meta)físiques??? Per descomptat, el meu espanyol va fer uns progressos sorprenent i em vaig descobrir una mica chapuzador. En resum, molts bons moments durant aquesta (llarga) parada ... La mochilla a l'esquena, prenc el camí cap a Barcelona. Petons a tots dos. Segueix aquest impuls i gràcies pel suport logístic en la recerca de piso. Un abrazo gratis al final.

Nicolas ens ha tornat a visitar algunes vegades i l'hem anat a veure a Mouilleron-le-Captif, hem compartit més moments, més riures, més preguntes a casa seva i a Nantes aquests últims anys. La seva família acaba d'anunciar la seva mort el divendres passat a l'edat de 38 anys i la seva cremació avui. Gràcies per prendre el temps malgrat les circumstàncies per informar-nos. Realment lamentem la desgràcia que els afligeix i compartim el seu dolor. Nicolas continuarà sempre en els nostres cors i records. Tota la nostra amistat i amor des de Catalunya, sincerament.

Perquè el vi natural és bo per a la salut

Vaig poder llegir un article de Leila Rodríguez amb títol ¿Pot ser perillós per a la salut el vi natural? (https://www.lavanguardia.com/comer/materia-prima/20190110/454045626035/vino-natural-peligroso-salud.html)

M'agradaria fer una replica a aquest article amb el següent títol: Perquè el vi natural és bo per a la salut.

En l'única cosa en la que estic d'acord amb l'articulista és en la denominació vi natural. Potser seria més adequat 0% de sulfits afegits, ja que tots els vins contenen en menor o major quantitat sulfits de forma natural en el seu procés de transformació química.

Un vi és molt més que una dilució alcohòlica. Té una enorme complexitat molecular. El seu article seria molt comprensible en l'època de L. Pasteur, on es pensava que la majoria de microbis eren patògens. Per sort per a l'ésser humà hi ha major quantitat de biogens que de patògens. Però en l'època de Pasteur encara no existia la bioquímica i els enzims no havien estat descobertes.

Ella parla de les histamines que evidentment cal relacionar-les amb les al·lèrgies, però moltes vegades aquestes al·lèrgies són degudes simplement a al·lèrgia a l'alcohol causada per la diaminooxilasa (DAO) enzim que degrada la histamina i que causa l'alcohol. Si parlem del vi i les al·lèrgies amb relació al mer fet d'afegir o no sulfits és com parlar del pa sense gluten o de llet sense lactosa. I ben sabut és que hi ha celíacs i intolerants a la lactosa a causa de l'absència de l'enzim lactasa. També està provat que hi ha al·lèrgics als sulfits i són els asmàtics. Però el de les al·lèrgies mereixeria un altre debat.

Parlem del positiu del vi, els polifenols. Quan vinifico un vi sense sulfits afegits intento macerar força temps amb la pell del raïm on hi ha els tanins. Aquests tanins són els antioxidants naturals que reemplacen els sulfits i són extraordinaris. Procedeixen de raïms sans, sense pesticides perquè els processos enzimàtics puguin fer un producte sa amb flavonoides, estilbens i resveratroles ... El millor per a la salut ... Són els exterminadors dels radicals lliures. Els nostres antioxidants.

Fa dotze anys que només bec vins naturals, mai m'he intoxicat i els mals de cap m'ho donen quan provo un vi amb sulfits. Si que he provat vins naturals amb volàtils altes (vins que els nostres ancestres estaven acostumats però el nostre paladar no aprecia) però mai vaig trobar cadàvers (cadaverina) ni putrefactes (putrescina) al més, alguna rara vegada, un vi amb la malaltia del suro, molt fàcil d'endevinar i descartar.

En general els vins ecològics són més vius i tenen un potencial oxido- reductor alt (amb més tendència a reduir-se que a oxidar) la qual cosa fa més difícil l'aparició de problemes deguts a la descarboxilació.

Si, hi ha fongs oportunistes: exemple "Botrytis cinerea." Quan aquest fong es posa sobre el raïm a causa de la humitat i aquesta humitat persisteix, destrueix la collita. Però en el cas que després li segueixi un temps sec, es produeix un fenomen, el de la podridura noble, que permet fer vins excepcionals. Aquí l'oportunitat la produeix el clima en aquest cas el fong no és res, el medi ho és tot.

Per això hem de ser molt atents al medi. Vinificar raïm sans, amb higiene impecable en cellers nets, no esterilitzats, ens permet fer vins sense cap perill per a la salut.

El vi fet amb raïms sans i processos de vinificació higiènics posseeix suficients conservants naturals (polifenols, alcohol, glicerol ...) com per prescindir de l'E220 (nomenclatura d'additiu alimentari).
                        

El perquè dels animals en la finca d'agroecologia

Quan Rudolf Steiner ens parla d'organisme agrícola, inclou els animals de la granja. L'agricultura holística és una policultura, l'agricultor n'és el gestor.
L'agricultura té tres tipus d'animals imprescindibles per la fertilitat de la terra
- els mamífers fertilitzadors (vaques, ovelles)
- els insectes pol·linitzadors (abelles)
- els anèl·lids llauradors (Cucs)

Ens hem de preguntar-nos el següent:
1- Aquests animals existirien sense la nostra intervenció? La natura els permetria existir? L'home els ha domesticat (tal com els gossos i gats)
2 – Reben el tractament i l'amor adequat com a éssers vius? Tenen l'espai adequat? El menjar com cal i de qualitat?
3 – Quina és la seva interacció amb la finca i l'agricultor?

Per exemple, tenim:
- les ovelles pels fems (compost) i la carn.
- els ànecs pels ous i per netejar l'hort de cargols i llimacs.
- les gallines pels ous i netejar l'herba dels cítrics
- les abelles per pol·linitzar i per la mel
- els gats per mantenir a ratlla els ratolins i els talpons.
- els gossos per vigilar tota aquesta fauna i fer fugir els intrusos (guineu, ...)

Bon any nou...

Comencem l'any nou amb molts projectes i il·lusió i ús desitgem per 2019 el mateix entusiasme que ens anima. Aprofitem les festes per pensar, organitzar i posar sobre paper totes les coses que volem fer quan arriben els dies més llargs. Abraçades ben fortes per tots aquests que s'han manifestat per solstici d'hivern...

"A la natura harmoniosa només hi ha presents vibracions d'amor i gratitud - les plantes i els arbres es respectin les unes a les altres i els animals agafen menjar només quan lo necessiten." Masaru Emoto